A l'aula d'acollida expliquem a la mainada les tradicions del poble:
Ara fa uns cinc-cents anys, Tossa de Mar era un poblet petit i tranquil. Estava envoltat de muntanyes per tots costats menys per la part del mar.
Molt poques vegades la gent de Tossa viatjava a d’altres pobles doncs no hi havia carreteres i el camí s’havia de fer per la muntanya o bé pel mar, i era molt llarg i pesat.
Un dia, va arribar a la platja un vaixell molt gros que venia d’un país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies, els mariners van baixar a terra i van instal·lar-se en unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels mariners que estava malalt i tenia molta febre va morir el dia següent. De mica en mica d’altres mariners i alguna gent del poble van anar-se posant malalts i tots es morien al cap de pocs dies. Una epidèmia de pesta, malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps, havia arribat d’aquesta manera al poble.
Una dona que va decidir fugir del poble per por a la malaltia, en arribar al mas de can Serra es va trobar amb un jove que li va recomanar que tornés a Tossa i comuniqués a les autoritats que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin a la imatge del sant que tenien arraconada a l’església. També va recomanar que fessin un pelegrinatge a l’ermita més propera del sant fora del terme municipal de Tossa. El camí i la direcció que haurien de seguir la indicaria un xai que havien de penjar a la torre més alta de la Vila Vella.
Així ho varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que indicava la posta de sol. I és precisament en aquesta direcció -oest-, que es trobava l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.
Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al sant. Pocs dies després l’epidèmia va anar desapareixent. El poble, molt content, considerà que havia estat obra del sant i com a senyal d’agraïment decidiren que cada any enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més tornés la terrible malaltia.
Molt poques vegades la gent de Tossa viatjava a d’altres pobles doncs no hi havia carreteres i el camí s’havia de fer per la muntanya o bé pel mar, i era molt llarg i pesat.
Un dia, va arribar a la platja un vaixell molt gros que venia d’un país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies, els mariners van baixar a terra i van instal·lar-se en unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels mariners que estava malalt i tenia molta febre va morir el dia següent. De mica en mica d’altres mariners i alguna gent del poble van anar-se posant malalts i tots es morien al cap de pocs dies. Una epidèmia de pesta, malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps, havia arribat d’aquesta manera al poble.
Una dona que va decidir fugir del poble per por a la malaltia, en arribar al mas de can Serra es va trobar amb un jove que li va recomanar que tornés a Tossa i comuniqués a les autoritats que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin a la imatge del sant que tenien arraconada a l’església. També va recomanar que fessin un pelegrinatge a l’ermita més propera del sant fora del terme municipal de Tossa. El camí i la direcció que haurien de seguir la indicaria un xai que havien de penjar a la torre més alta de la Vila Vella.
Així ho varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que indicava la posta de sol. I és precisament en aquesta direcció -oest-, que es trobava l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.
Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al sant. Pocs dies després l’epidèmia va anar desapareixent. El poble, molt content, considerà que havia estat obra del sant i com a senyal d’agraïment decidiren que cada any enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més tornés la terrible malaltia.
El pelegrí de Tossa
Fa prop de sis-cents anys que dura la tradició. Aviat farà sis segles que, cada any, el Pelegrí, que ha d'ésser un tossenc o un veí de Tossa, va a peu fins a Santa Coloma de Farners, quaranta quilometres d'anada i quaranta de tornada, per donar compliment del vot ancestral. I mai, iterem, mai, ningú no ha sabut, fins el moment, a la missa de les set del matí del dia de Sant Sebastià (20 de gener) quan surt a l'altar major, qui serà el Pelegrí que, mitja hora més tard, revestit amb els hàbits corresponents conduirà l'expedició. El secret ha estat sempre rigorosament observat. Qui vol ser Pelegrí ho ha de sol·licitar, en secret, al síndic de l'Ajuntament i al Sr. Rector, després esperar, anys.... i ja l'avisaran.
Som a trenc d'alba del dia 20, finida la missa, es porta en processó la imatge de Sant Sebastià i la relíquia del Sant a la capella de la Verge dels Socors. I el pelegrí, després d'haver rebut el salconduit que li lliura el síndic per al camí, rep, també el duret d'or per pagar la missa de Santa Coloma, i comença el camí. S'esmorza a can Sènia, i es puja tot seguit cap a Terra Negra, aquí s'hi afegeix tothom, homes i dones de Tossa, de Sant Feliu de Guíxols, de Lloret de Mar, de Santa Coloma... Tots vestits de muntanya, amb bosses o sarrons de cacera i el bastó a la mà
El Pelegrí, iniciada la marxa puja a un turonet i diu tres vegades "Ja hi som tots", després resa tres parenostres i aixecant el bordó beneeix Tossa fent tres creus i comença a caminar acompanyat de dotzenes de persones, algunes van descalces.
La filera avança silenciosa. Pel camí es resa el rosari.
Al lloc dit de Als Pallers es pregunta a cada persona "- Feu el vot?-" i ell contesta "Sí".
Es dina i se segueix el camí. El vespre, ja fosc, la comitiva entra a Santa Coloma de Farners. Aquí els esperen els del poble al peu de carretera amb una orquestra i en processó van a la capella de Sant Sebastià. El Pelegrí, davant, sol, travessa decidit l'església, puja a l'altar, ensenya el salconduit, que li han donat a Tossa i paga la missa. Es aleshores que li donen el certificat. S'ha acomplert una vegada més, l'acte de desgreuge. Es fan unes oracions i el rector dirigint-se al poble els diu: - Heu caminat sobre les passes dels vostres avantpassats-
L'endemà tot té un altre caire. De bon matí, la missa a Sant Coloma i el camí de retorn, alguns dels caminants mengen en els hostals que troben al pas, per les cases de la pagesia que hom troba en el camí, els donen aigua, refrigeris, pastissos, vi bo... Una parada important és la que es fa a Santa Seculina, l'ermita, és en un terraplè alt, que domina una estesa de boscos impressionants. Recorden algunes cases per on es passa: Can Mundet, Can Noguera, Can Garriga.
Som el dia 21 al captard, la vila de Tossa és en peu, d'un moment a l'altre arribarà la comitiva. Pel carreró estret se sent que ve l'orquestra. Arriben, al pas, les fileres d'homes portant atxes enceses, repiquen les campanes de l'església, la petita de la Verge dels Socors, i apareix el Pelegrí, entra a la capella, el síndic rep el document lliurat a Santa Coloma, surt a la porta i diu, en veu alta: -S'ha complert el vot !-
Tot seguit s'alcen, a cor, les veus que canten: - Ja s'ha complert el vot dels avis-
Segons la tradició hi va haver una pesta tan forta que arribaren a tapiar els carrers. Un malalt es va escapar i, en arribar fora el poble, a la Creu del mas Serra, trobà un personatge estrany que li recordà que, a l'església tenien la imatge de Sant Sebastià en un racó. "escorxa un xai i penja'l. I, d'allà on quedi negre ve la pesta". Quedà negre del cantó exposat a Santa Coloma i, d'aleshores ençà, el poble hi va cada any en pelegrinatge de penitència, a la capella de Sant Sebastià. Abans, es deixaven les portes de les cases mig tancades en senyal de dol, i pel caminar no es podia saludar ningú ni enraonar. Avui, encara, tot i que el dia de la tornada és Sant Vicenç, patró de Tossa, no es toquen sardanes fins que el Pelegrí ha arribat.
Fa prop de sis-cents anys que dura la tradició. Aviat farà sis segles que, cada any, el Pelegrí, que ha d'ésser un tossenc o un veí de Tossa, va a peu fins a Santa Coloma de Farners, quaranta quilometres d'anada i quaranta de tornada, per donar compliment del vot ancestral. I mai, iterem, mai, ningú no ha sabut, fins el moment, a la missa de les set del matí del dia de Sant Sebastià (20 de gener) quan surt a l'altar major, qui serà el Pelegrí que, mitja hora més tard, revestit amb els hàbits corresponents conduirà l'expedició. El secret ha estat sempre rigorosament observat. Qui vol ser Pelegrí ho ha de sol·licitar, en secret, al síndic de l'Ajuntament i al Sr. Rector, després esperar, anys.... i ja l'avisaran.
Som a trenc d'alba del dia 20, finida la missa, es porta en processó la imatge de Sant Sebastià i la relíquia del Sant a la capella de la Verge dels Socors. I el pelegrí, després d'haver rebut el salconduit que li lliura el síndic per al camí, rep, també el duret d'or per pagar la missa de Santa Coloma, i comença el camí. S'esmorza a can Sènia, i es puja tot seguit cap a Terra Negra, aquí s'hi afegeix tothom, homes i dones de Tossa, de Sant Feliu de Guíxols, de Lloret de Mar, de Santa Coloma... Tots vestits de muntanya, amb bosses o sarrons de cacera i el bastó a la mà
El Pelegrí, iniciada la marxa puja a un turonet i diu tres vegades "Ja hi som tots", després resa tres parenostres i aixecant el bordó beneeix Tossa fent tres creus i comença a caminar acompanyat de dotzenes de persones, algunes van descalces.
La filera avança silenciosa. Pel camí es resa el rosari.
Al lloc dit de Als Pallers es pregunta a cada persona "- Feu el vot?-" i ell contesta "Sí".
Es dina i se segueix el camí. El vespre, ja fosc, la comitiva entra a Santa Coloma de Farners. Aquí els esperen els del poble al peu de carretera amb una orquestra i en processó van a la capella de Sant Sebastià. El Pelegrí, davant, sol, travessa decidit l'església, puja a l'altar, ensenya el salconduit, que li han donat a Tossa i paga la missa. Es aleshores que li donen el certificat. S'ha acomplert una vegada més, l'acte de desgreuge. Es fan unes oracions i el rector dirigint-se al poble els diu: - Heu caminat sobre les passes dels vostres avantpassats-
L'endemà tot té un altre caire. De bon matí, la missa a Sant Coloma i el camí de retorn, alguns dels caminants mengen en els hostals que troben al pas, per les cases de la pagesia que hom troba en el camí, els donen aigua, refrigeris, pastissos, vi bo... Una parada important és la que es fa a Santa Seculina, l'ermita, és en un terraplè alt, que domina una estesa de boscos impressionants. Recorden algunes cases per on es passa: Can Mundet, Can Noguera, Can Garriga.
Som el dia 21 al captard, la vila de Tossa és en peu, d'un moment a l'altre arribarà la comitiva. Pel carreró estret se sent que ve l'orquestra. Arriben, al pas, les fileres d'homes portant atxes enceses, repiquen les campanes de l'església, la petita de la Verge dels Socors, i apareix el Pelegrí, entra a la capella, el síndic rep el document lliurat a Santa Coloma, surt a la porta i diu, en veu alta: -S'ha complert el vot !-
Tot seguit s'alcen, a cor, les veus que canten: - Ja s'ha complert el vot dels avis-
Segons la tradició hi va haver una pesta tan forta que arribaren a tapiar els carrers. Un malalt es va escapar i, en arribar fora el poble, a la Creu del mas Serra, trobà un personatge estrany que li recordà que, a l'església tenien la imatge de Sant Sebastià en un racó. "escorxa un xai i penja'l. I, d'allà on quedi negre ve la pesta". Quedà negre del cantó exposat a Santa Coloma i, d'aleshores ençà, el poble hi va cada any en pelegrinatge de penitència, a la capella de Sant Sebastià. Abans, es deixaven les portes de les cases mig tancades en senyal de dol, i pel caminar no es podia saludar ningú ni enraonar. Avui, encara, tot i que el dia de la tornada és Sant Vicenç, patró de Tossa, no es toquen sardanes fins que el Pelegrí ha arribat.
. 
http://www.xtec.cat/se-selva2/conte.pps
2 comentaris:
Hola, em dic Sònia sóc la padrina de la María Belén. Magradat molt la redacció que heu fet del pelegrí.
sóc neta de CAn Noguera, batgeig i comunio l'he fet a sta Seculina, i des de molt petita rebiem tota la processo a cas nostra. M'impressionaba la passió dels feligresos el respecte amb que es feia el cami fins a tossa. M'agradat mol el vostre article sobre la processo.
Publica un comentari a l'entrada