Si voleu veure tot el que hi ha al blog, a mà dreta, cerqueu ARXIUS DEL BLOG

SI VOLEU VEURE EL BLOC DE PADRINS I PADRINES:

SI VOLEU VEURE EL BLOC DE PADRINS I PADRINES:
cliqueu la imatge

SI VOLEU VEURE EL BLOC DE MULTICULTURALITAT I INTERCULTURALITAT

SI VOLEU VEURE EL BLOC DE MULTICULTURALITAT I INTERCULTURALITAT
cliqueu la imatge

US DESITGEM BONES FESTES

Bones Festes en 30 llengües


I pels més petits ...

Sóc la Kiara i m'acomiado de tots

La meva història
Em dic kiara, vaig arribar a Tossa el dia 20 d'agost de l’any 2007.

Jo sóc de Xile, és un país molt maco, tan maco com Tossa, la veritat és que es semblen.Tinc 3 germans, una germana i dos són nois.
Fa un any que estic a Tossa de Mar, és un poble molt bonic, m’agrada molt. Aquest estiu m’ho he passat molt bé, perquè he estat amb una amiga i també de vacances amb la meva família. Hem estat cada dia a la seva piscina i ella (la meva amiga) em cau molt bé.
Bé, per mala sort he de marxar de Tossa, però jo no vull. Em queda només dues setmanes i em vull acomiadar.
El primer dia de cole estava molt nerviosa perquè no coneixia a ningú, la professora Olga ens va porta a l’aula d’acollida, ens va explicar i ensenyar com era l’escola, i a on estaven les aules, els lavabos, la biblioteca,...
Van passar els dies i vaig fer moltes amigues i amics.
A l’aula d’acollida jo tinc dues padrines que es diuen Maria i Ivet, són molt divertides i m’han ajuda’t aprendre el català. Estic molt contenta i els vull donar les gràciesBé, per mala sort m’he d’anar de Tossa, vaig a Blanes, però allà m’han dit que també hi ha aula d’acollida
No vull marxar perquè trobaré a faltar a tothom, a la meva mestra, a la professora d’aula d’acollida, els meus amics, però la vida és així. Ojala em pugues quedar. Estic molt contenta d’aquesta escola i de tot.
També estic molt contenta de les meves professores i professors, sobretot de l’Olga que és la professora de l'aula d’acollida
Vull donar les gràcies els meus companys, a la Fina (la meva tutora), a l'Olga (aula d'acollida), a la senyoreta Marga ...
Gràcies a tots
Us enyoraré molt i molt
Ens comunicarem pel bloc
El meu correu és: kiarita-top@hotmail.com
Adèu a tots ...

Sóc la Melani i m'acomiado perquè marxo de Tossa

Hola em dic Melanie,sóc d’equador i vaig arribar el mes de març a l’escola Ignasi Melé Farré.Quan vaig aterrar a l’escola tenia una mica de por, no coneixia a ningú i no sabia amb que em trobaria, però vaig conèixer a una senyoreta molt maca, és la senyoreta Olga, és de les meves preferides, l’estimo molt, és la senyoreta de l’aula d’acollida. Quan vaig arribar a l’escola la vaig veure molt gran i molt maca, ràpidament vaig anar a tercer, però era final de curs. El proper curs vaig fer quart, i només començar ja tenia dos padrins perquè no sabia res de català, poc a poc vaig aprendre català gràcies a ells, a l’Olga de l'aula d'acollida, i altres professors i companys.

Bé, fa un any i mig que estic en aquesta escola i a l'aula d’acollida, amb els mateixos padrins, es diuen Anna Iglesias i Dani Iglesias, quina casualitat no! Els meus padrins m’ajuden molt a l’hora del pati i a la classe, i ens agrada molt anar tots junts a fer activitats a l’aula d’acollida. Aquest mes havíem de preparar la cançó de l’amistat, però no em donarà temps d’acabar-la, ja que marxo, per això m’acomiado amb aquesta carta.

Ara jo marxo de Tossa i aniré a Barcelona a viure, crec que estaré a la escola Joan Pelegrí de Barcelona, marxaré el dia 9 de desembre, i em fa molta pena perquè enyoraré molt a tots.

Us trobaré a faltar a tots:

als nens i nenes de la classe
als meus padrins, en Toni (el meu tutor),a la Margarita (tutora de 4t)... i a tu Olga (tutora d'aula d'acollida)Bé, adeuuuuuuuuuuuuu
Gràcies a tots

Vols fer aquest trencaclosques? Doncs fes clic sobre la imatge


Aprenem els colors i ...

Volíem aprendre els colors, però d’una forma divertida, i vam pensar que si entre tots creàvem un twister ens ho passaríem molt bé i, alhora, aprendríem moltes coses: els colors, formes, objectes, menjars, les parts del cos, la dreta, l’esquerra ...


Sou com els estels, encara que no us veiem sempre esteu presents

Aquest missatge és per recordar a tots aquells nens i nenes que van venir a l’aula d’acollida el curs anterior, i per diferents motius van marxar
Encara que no us veiem sou com els estels, sempre esteu presents


ALUMNAT QUE HA PASSAT PER L'AULA D'ACOLLIDA
i ESTÀ A L'AULA ORDINÀRIA

Ens acomiadem i recordem els nens i nenes que han marxat a l'IES

Des de l'aula d'acollida una abraçada a tots els nens i nenes que han marxat a l'IES, sort a tots!
Us recordarem sempre:





AQUEST ESPAI ÉS PER L'ESTHER

L'Esther estudia educació social i ha estat fent pràctiques a l’aula d’acollida.
Tots estem molt contents i li volem fer un recordatori:
Gràcies per la teva dedicació i passió

SANT JORDI

Avui és la diada de Sant Jordi, un dia molt especial per compartir amb els nostres estimats avis. Per això, hem aprofitat i hem portar una rosa a les àvies i un bolígraf als avis. Volíem regalar un somriure acompanyat d’un detall.
Nosaltres pensem que no hi ha dia més trist que aquell que no es somriu.

Regalar un somriure no val diners, no té preu, ni es pot comprar... és un valor i et permet ser més feliç, prova-ho!



També podeu veure les fotos aquesta pàgina web: www.rosescontraloblit.com/ (a la dreta d’aquesta pàgina trobareu MOSAIC DE FOTOS “cliqueu” a sobre, després a l’esquerra trobareu VEURE EL MOSAIC “cliqueu”, ara podeu seleccionar la foto que vulgueu veure)

REPRESENTEM LA LLEGENDA DE SANT JORDI A LA RESIDÈNCIA TURISA

ENS PREPAREM PER ANAR AL GERIÀTRIC

Tots estem molt nerviosos perquè avui anem a la residència TURISA a representar la LLEGENDA DE SANT JORDI.
Volem que els nostres estimats avis s’ho passin bé


TREBALLEM EL TEMA DE LA CASA



GENER: treballem la Família

Durant aquest mes de gener hem treballat el tema de la família:
Els nens han preparat una obra de teatre amb titelles representat la història d’una família, fent ús del vocabulari treballat a l’aula.

Si vosaltres voleu participar podeu deixar a l’apartat de comentaris una petita història, i nosaltres la podem representar.


1. Primer hem preparat el material i la història en petits grups:

Maria Belen i Kiara: estem preparant una història
a on hi ha un pare, una mare, una filla, una cosina, uns avis, una neta, un oncle i una tieta ,
i després l'explicarem als nostres companys.

2. Després hem fet una representació :

Kiara: m'agrada ajudar al nens petits ara que ja sé una miqueta més català



20 i 21 de GENER El pelegrí de Tossa

A l'aula d'acollida expliquem a la mainada les tradicions del poble:

Ara fa uns cinc-cents anys, Tossa de Mar era un poblet petit i tranquil. Estava envoltat de muntanyes per tots costats menys per la part del mar.
Molt poques vegades la gent de Tossa viatjava a d’altres pobles doncs no hi havia carreteres i el camí s’havia de fer per la muntanya o bé pel mar, i era molt llarg i pesat.
Un dia, va arribar a la platja un vaixell molt gros que venia d’un país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies, els mariners van baixar a terra i van instal·lar-se en unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels mariners que estava malalt i tenia molta febre va morir el dia següent. De mica en mica d’altres mariners i alguna gent del poble van anar-se posant malalts i tots es morien al cap de pocs dies. Una epidèmia de pesta, malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps, havia arribat d’aquesta manera al poble.
Una dona que va decidir fugir del poble per por a la malaltia, en arribar al mas de can Serra es va trobar amb un jove que li va recomanar que tornés a Tossa i comuniqués a les autoritats que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin a la imatge del sant que tenien arraconada a l’església. També va recomanar que fessin un pelegrinatge a l’ermita més propera del sant fora del terme municipal de Tossa. El camí i la direcció que haurien de seguir la indicaria un xai que havien de penjar a la torre més alta de la Vila Vella.
Així ho varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que indicava la posta de sol. I és precisament en aquesta direcció -oest-, que es trobava l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.
Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al sant. Pocs dies després l’epidèmia va anar desapareixent. El poble, molt content, considerà que havia estat obra del sant i com a senyal d’agraïment decidiren que cada any enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més tornés la terrible malaltia.




El pelegrí de Tossa
Fa prop de sis-cents anys que dura la tradició. Aviat farà sis segles que, cada any, el Pelegrí, que ha d'ésser un tossenc o un veí de Tossa, va a peu fins a Santa Coloma de Farners, quaranta quilometres d'anada i quaranta de tornada, per donar compliment del vot ancestral. I mai, iterem, mai, ningú no ha sabut, fins el moment, a la missa de les set del matí del dia de Sant Sebastià (20 de gener) quan surt a l'altar major, qui serà el Pelegrí que, mitja hora més tard, revestit amb els hàbits corresponents conduirà l'expedició. El secret ha estat sempre rigorosament observat. Qui vol ser Pelegrí ho ha de sol·licitar, en secret, al síndic de l'Ajuntament i al Sr. Rector, després esperar, anys.... i ja l'avisaran.
Som a trenc d'alba del dia 20, finida la missa, es porta en processó la imatge de Sant Sebastià i la relíquia del Sant a la capella de la Verge dels Socors. I el pelegrí, després d'haver rebut el salconduit que li lliura el síndic per al camí, rep, també el duret d'or per pagar la missa de Santa Coloma, i comença el camí. S'esmorza a can Sènia, i es puja tot seguit cap a Terra Negra, aquí s'hi afegeix tothom, homes i dones de Tossa, de Sant Feliu de Guíxols, de Lloret de Mar, de Santa Coloma... Tots vestits de muntanya, amb bosses o sarrons de cacera i el bastó a la mà

El Pelegrí, iniciada la marxa puja a un turonet i diu tres vegades "Ja hi som tots", després resa tres parenostres i aixecant el bordó beneeix Tossa fent tres creus i comença a caminar acompanyat de dotzenes de persones, algunes van descalces.
La filera avança silenciosa. Pel camí es resa el rosari.
Al lloc dit de Als Pallers es pregunta a cada persona "- Feu el vot?-" i ell contesta "Sí".
Es dina i se segueix el camí. El vespre, ja fosc, la comitiva entra a Santa Coloma de Farners. Aquí els esperen els del poble al peu de carretera amb una orquestra i en processó van a la capella de Sant Sebastià. El Pelegrí, davant, sol, travessa decidit l'església, puja a l'altar, ensenya el salconduit, que li han donat a Tossa i paga la missa. Es aleshores que li donen el certificat. S'ha acomplert una vegada més, l'acte de desgreuge. Es fan unes oracions i el rector dirigint-se al poble els diu: - Heu caminat sobre les passes dels vostres avantpassats-
L'endemà tot té un altre caire. De bon matí, la missa a Sant Coloma i el camí de retorn, alguns dels caminants mengen en els hostals que troben al pas, per les cases de la pagesia que hom troba en el camí, els donen aigua, refrigeris, pastissos, vi bo... Una parada important és la que es fa a Santa Seculina, l'ermita, és en un terraplè alt, que domina una estesa de boscos impressionants. Recorden algunes cases per on es passa: Can Mundet, Can Noguera, Can Garriga.
Som el dia 21 al captard, la vila de Tossa és en peu, d'un moment a l'altre arribarà la comitiva. Pel carreró estret se sent que ve l'orquestra. Arriben, al pas, les fileres d'homes portant atxes enceses, repiquen les campanes de l'església, la petita de la Verge dels Socors, i apareix el Pelegrí, entra a la capella, el síndic rep el document lliurat a Santa Coloma, surt a la porta i diu, en veu alta: -S'ha complert el vot !-
Tot seguit s'alcen, a cor, les veus que canten: - Ja s'ha complert el vot dels avis-
Segons la tradició hi va haver una pesta tan forta que arribaren a tapiar els carrers. Un malalt es va escapar i, en arribar fora el poble, a la Creu del mas Serra, trobà un personatge estrany que li recordà que, a l'església tenien la imatge de Sant Sebastià en un racó. "escorxa un xai i penja'l. I, d'allà on quedi negre ve la pesta". Quedà negre del cantó exposat a Santa Coloma i, d'aleshores ençà, el poble hi va cada any en pelegrinatge de penitència, a la capella de Sant Sebastià. Abans, es deixaven les portes de les cases mig tancades en senyal de dol, i pel caminar no es podia saludar ningú ni enraonar. Avui, encara, tot i que el dia de la tornada és Sant Vicenç, patró de Tossa, no es toquen sardanes fins que el Pelegrí ha arribat.
.

CONTE DE NADAL

Conte de Nadal de Tossa de Mar (aula d'acollida)

From: guest0c2615, 1 hour ago



Els nens i nenes de l'aula d'acolida de Tossa expliquen com és el Nadal al seus Països.

SlideShare Link
http://www.xtec.cat/se-selva2/conte.pps